El Poblenou és un barri que m'agrada especialment. Potser és per les arrels familiars que hi tinc. Potser és perquè és un lloc que he vist anar canviat en el temps de primera mà. des que anàvem a sopar a casa la meva germana a finals dels 80, des que hi patinàvem durant els 90, des que hi fèiem copetes de vi a principis del nou mil·leni, o des que el 2007 vaig començar a treballar per MCrit.
M'agrada el Poblenou perquè entre fàbriques i tallers s'obren carrers on el sol pot arribar fins a nivell de terra, perquè és tranquil com cap altre lloc de la ciutat, perquè tot canvia tant ràpid que tot és nou i i tot és vell alhora. Recordo quan vaig descobrir els itineraris d'una "zona ex-obrera en obres", passeigs lúdics pel barri durant l'any 2002 que reunien l'essència de la visita-testimoni l'estil dels viatges d'aventures què imaginàvem de petits quan jugàvem a ser investigadors o arqueòlegs aventurers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar un comentari?