diumenge, d’octubre 17, 2010

Poblenou Secret

El meu Poblenou Secret

Després de dies sense escriure, i aprofitant que aquest cap de setmana es fa a Barcelona la 48h Open House, he pensat a penjar una entrada sobre la ciutat i els seus edificis.

El Poblenou és un barri que m'agrada especialment. Potser és per les arrels familiars que hi tinc. Potser és perquè és un lloc que he vist anar canviat en el temps de primera mà. des que anàvem a sopar a casa la meva germana a finals dels 80, des que hi patinàvem durant els 90, des que hi fèiem copetes de vi a principis del nou mil·leni, o des que el 2007 vaig començar a treballar per MCrit.

M'agrada el Poblenou perquè entre fàbriques i tallers s'obren carrers on el sol pot arribar fins a nivell de terra, perquè és tranquil com cap altre lloc de la ciutat, perquè tot canvia tant ràpid que tot és nou i i tot és vell alhora. Recordo quan vaig descobrir els itineraris d'una "zona ex-obrera en obres", passeigs lúdics pel barri durant l'any 2002 que reunien l'essència de la visita-testimoni l'estil dels viatges d'aventures què imaginàvem de petits quan jugàvem a ser investigadors o arqueòlegs aventurers.

I el que em té més encurosit és imaginar com serà el barri d'aquí a deu o vint anys. Tot i el 22@, tot i les platges del litoral, tot i l'obertura de l'avinguda Diagonal, tinc la sensació que el barri no ha passat encara per la popularització d'altres de la ciutat com Gràcia, Sants, el Poble Sec o Sant Andreu. És qüestió de temps que segueixi els passos d'aquests altres, o el Poblenou tindrà el privilegi de desenvolupar la seva pròpia fórmula de futur? Només podem esperar, i seguir observant.




Poblenou

Després de dies sense escriure, i aprofitant que aquest cap de setmana es fa a Barcelona la 48h Open House, he pensat a penjar una entrada sobre la ciutat i els seus edificis.

El Poblenou és un barri que m'agrada especialment. Potser és per les arrels familiars que hi tinc. Potser és perquè és un lloc que he vist anar canviat en el temps de primera mà. des que anàvem a sopar a casa la meva germana a finals dels 80, des que hi patinàvem durant els 90, des que hi fèiem copetes de vi a principis del nou mil·leni, o des que el 2007 vaig començar a treballar per MCrit.

M'agrada el Poblenou perquè entre fàbriques i tallers s'obren carrers on el sol pot arribar fins a nivell de terra, perquè és tranquil com cap altre lloc de la ciutat, perquè tot canvia tant ràpid que tot és nou i i tot és vell alhora. Recordo quan vaig descobrir els itineraris d'una "zona ex-obrera en obres", passeigs lúdics pel barri durant l'any 2002 que reunien l'essència de la visita-testimoni l'estil dels viatges d'aventures què imaginàvem de petits quan jugàvem a ser investigadors o arqueòlegs aventurers.